Arriba un embaràs i tothom et felicita però alhora et fa posar dels nervis.
Primer perquè t'expliquen toootes les desgràcies possibles, que si la filla de la veina de no se qui va abortar, que si la germana de la tieta d'un amiga gairebé mor en el part i tota una série de tonteries que només una persona amb molt mala llet o que no hi toca pot "vomitar" a la cara d'una embarassada que espera el seu fill amb tota la ilusió del món.
Segon perquè es fiquen en tot, si és nen perquè és nen, si és nena perquè és nena, si no els agrada el nom també hi posen pegues (la de vegades que em vaig quedar amb les ganes de dir: a mi no m'agrada la teva cara, te l'operes?), si estàs grossa perquè ho estàs, si estàs prima perquè fas passar gana al teu fill...
I, per últim, la meravellosa frase: aprofita ara que quan neixi el nen no podràs fer res. Patapam! sentència de mort!
Jo ja em veia a casa amb unes manilles i l'Andreu amb una porra a la mà, amb cara de nen d'exorcista i dient: d'aqui no et mouràs mai meeeeessssss (aquesta última paraula és amb tremolor tétrica).
Doncs bé, jo tinc l'Andreu i continuo fent el 90% de les coses que feia abans. Surto a comprar, quedo amb gent, vaig a la piscina, surto a dinar o a sopar amb el meu marit, vaig a fer visites a les amigues, veig séries...Bé, potser no vaig de discoteca fins les 6 de la matinada però això ja no ho feia abans de tenir-lo a ell. Sí que és cert que vas una mica més limitada perquè l'has de tenir en compte a ell, a les seves necessitats i les seves hores però bé, no hi ha per tant. A mi no se m'ha acabat la vida ni em sento com en una presó.
Per això de vegades em reventa que gent que no té fills em pregunti que com ho porto amb aquella cara de pena i solidaritat amb el desvalit que no necessito. O que alguna gent de la familia em digui constantment quan surto a fer qualsevol cosa si vull deixar el nen.
Des d'aqui dic a tots que no senyor! No vull deixar el meu fill per tot! El meu fill no és una bossa amb pedres que has de carregar és la personeta a la que més estimo de tot el món! El meu fill el deixaré quan jo cregui que sigui necessari perquè el meu fill no em molesta, gràcies!
10 comentaris:
Esther també has de tindre en compte que l'Andreu es un fora de serie i que es extrany que un bebé sigui tan tranquil i el puguis portar pràcticament a tot arreu sense complicacions...
Olé y olé!! mejor dicho no puede estar!
Yo con Sílvia iba a todos los lados,sólo la he dejado en contadas ocasiones. Para quedar con los amigos..pues mi niña viene a sí que buscar un sitio que no se fume, que se esté amplio..etc..y ahora con las dos pues igual, quizás un pelín más estresada porque manejarte con las dos que van a dos ritomos tan diferentes cuesta un poco más pero...ellas vienen conmigo a donde yo vaya y si ellas no pueden venir yo no voy.
Aunque Jordi tambien tiene razón porque tenemos unos bebes que se comportan y no son llorones ni chinches que entoces ya veriamos....
No si jo no dic que no tinguem sort i que el nen no sigui un sant però:
1- El meu fill l'he parit jo i sóc jo la que decideix quan el deixa. Em molesta que em diguin constantment que el deixi per tot. Q vaig al metge? deixa'l. Q vaig a comprar-me uns sostens? deixa'l. Vas a posar l'aire? deixa'l...home, es que encara que fos llorica no el deixaré perquè venen a fer un forat a la paret!
2- Precissament em diuen que el deixi perquè és bo perquè si fos un "porculero" (parlant clar i malament) aleshores no m'ho dirien ni una sola vegada.
Jo no entro en això que comentes que et diuen constantment que el deixis. Només dic que tens raó, que no et molesta, però en molt bona part perquè és molt bon jan.
I com em portis la contraria et deixo dos setmanes sense *******
Aclaració per a malpensats: ****** = NINTENDO DS xD
T'anava a dir jo ara que l'únic q tens ara mateix que m'interesi és la nintendo amb el brain training i pq no va el dvd jaja!!
De tota manera no crec q me la treguis q t'interesa més a tu perquè així tu pots jugar a cochecitos amb la play.
Te tengo pillado! Juasjuasjuas!!!
GTA un joc de "cochecitos"? Com et llegeixin els creadors et demanden :P
De totes maneres ho he d'admetre, m'he tienes pillado X-(
plas plas plas (això és un aplaudiment). Dóna gràcies que no has tingut bessones, perque la primera paraula dela gent quan ho saben és... "pobra!" Els falta res per donar-te el pèsam. I quan dius, no, si ho porto bé, si són bones, si dormen per la nit... aleshores els molt **** (i no em refereixo a la Nintendo DS) va i no s'ho creuen! Et juro que estic de la gent fins al monyo!!!!
Si vols et deixo la erinn una setmana i veuràs que sortir amb un nen més difícil que l'Andreu també és possible!
Que no parleu a casa amb en Jordi que ho heu de fer a través del blog? ;-P
Doncs si et dono tota la raó, sembla que els nens molestin per tot i que quant surt l'has de deixar i si no ho fas et miren amb mala cara o et contesten coses com: que et penses que no et cuidem bé la teva filla? (aquestes paraules les ha de sentir la meva germana de la seva sogra)
Nosaltres els hem parit i ens hem de fer càrrec. Si no hi ha més remei es deixa però no per costum. Jo continuo amb la meva vida igual que abans i si he canviat alguna cosa per ella, la veritat es que ho faig molt agust.
Si, jo sempre intento dir a les prenyis que no facin cas del que lis diuen, que després no es molt pitjor... però... de fet, potser estic fent el mateix que em feien a mi i no m'agradaba??? si es que els humans som el que no hi ha! Però com dius tu, el que no està gens bé es dir a la gent coses negatives sobre el que et vindrà!!!
Petonets!!
Ei Esther que ja et deixo jo la DS jejeje però no molta estona!!!
Publica un comentari a l'entrada