divendres, 30 de gener del 2009

Culpabilitat

De vegades tinc la sensació que em falten hores al dia o bé dies a la setmana o setmanes als mesos... Tinc la sensació que no puc satisfer a tothom i això, de vegades, em fa posar trista.

He parlat amb la meva àvia i, com cada setmana, m'ha preguntat si baixarem a veure'ls i per segona o tercera vegada he hagut de dir que no. Arriba el cap de setmana i en J i jo tenim plans. Volem fer coses que entre setmana no podem fer i també hem d'anar a celebrar un aniversari que tenim pendent. Són coses que em venen de gust fer i em pregunto: per què m'he de sentir culpable fent-les?

De vegades envejo la gent que és capaç de fer la seva sense fer-se cap tipus de retret. La gent que viu al seu aire, despreocupada i sense qüestionar-se si el que fa està ben fet. Potser és gent amb un punt d'egoisme però que és feliç fent el que creu que ha de fer. De vegades m'agradaria ser d'una altra manera i deixar de preocupar-me per tothom i viure la meva vida al meu ritme, al meu aire, sense culpes, sense obligacions, sense que em facin retrets...

M'agradaria decidir sense pensar en els altres i sobretot m'agradaria deixar de tenir aquest sentiment de culpa que molts dies no em deixa ni gaudir amb el que estic fent.

3 comentaris:

Mirashka ha dit...

Ja t'he dit que crec que és qüestió d'educació, ens han educat per fer contents als demés i si notem que no ho estem aconseguint ens sentim culpables. Haurem de començar a quedar per fer teràpia de grup... que fas diumenge?

Amarbe ha dit...

Hola guapa, yo te entiendo perfectamente...

Creo que este exceso de empatia que tenemos no nos hace bien, yo me pongo demasiado en el lugar de los otros y pienso...si cancelo tal plan seguro que le sienta mal, asi que no lo cancelo ( pensando en los otros, no en mí) y al final tienes una sensación mezcla de impotencia, por no hacer realmente lo que quieres, y desgana, por hacer algo que quizás te apetece, pero menos.
Yo poco a poco estoy intentando ser mas egoista, pero de primeras no me sale
Un besote y no te preocupes, tu piensa en ti, en tu familia ( J, Andreu y tu) y no te sientas mal

Esther ha dit...

Gràcies noies...

Suposo q deu ser això q ens han educat en funció dels "gustos" dels altres i ara canviar costa molt i molt!

Petonets a les dues!