diumenge, 15 de novembre del 2009

Farta...

Estic ja força farta. Farta que les coses no em surtin mai del tot bé. És com si quan puc aconseguir estar bé del tot sempre hi hagi alguna cosa que fa trencar aquest somni de ser feliç plenament.

Si sembla que ho tinc tot sempre hi ha alguna cosa que m'impedeix continuar endavant amb un somriure. Quan no és la meva feina, és la meva destinació, quan no algun familiar que em fa la vida impossible o l'haver de renunciar a la reducció de jornada (cosa que volia per estar amb el meu fill) per poder tenir més diners i ara ja el remate és la feina del J i no poder tenir un fill tot i tenir moltes ganes per la situació d'incertesa econòmica.

Sempre hi ha una cosa o altra que em fa estar alerta, que no em deixa dormir o que m'amoïna. La veritat és que sempre m'he considerat una persona afortunada per moltes coses però últimament no m'hi sento així. Que a la vida no surten les coses sempre rodades? segurament! però m'agradaria no haver-me de preocupar per a res encara que fos per un espai relativament llarg de temps.

Hi ha que neixen amb estrella i hi ha que neixen estrellats.

6 comentaris:

Amarbe ha dit...

Ay Esther como te entiendo.
A mi me pasa algo parecido,siempre hay una puntillita, un ay que me impide ser feliz plenamente.
O a veces también se juntan varias cosas a la vez,la leche.
Creo que esto nos pasa porque quizás seamos personas muy perfeccionistas,no sé ponemos el listón alto y es dificil llegar siempre a las expectativas.
Asi que a ver si nos relajamos, hay que ser mas optimista y pensar en lo bueno que tenemos, que en tu caso es mucho ( ese nene tan guapo vale millones)
Y le resto vendrá rodado.
Ya ves hoy me he levantado optimista jeje.
Un besito y no te agobies

Emmakumba ha dit...

Si nena si....

Sempre hi ha alguna cosa que fa que no ens sentim tant feliç com voldriem.

I potser ara els temps son dificils, potser ara has de renunciar un altre cop per la familia, la feina, el teu fill, uf.... es que son tantes coses les que volem controlar i es tan dificil!!!!

Jo només puc animar-te recondant tot el que tens a la teva vida que es bó.

Tens un marit que t'adora (segurament té coses que no son perfectes, però ara estem mirant la part bona eh?)

Un fill que es un sol, es maco, està sanisim, es llest, amigable, feliç!!!

Gent que t'estima al teu voltant (el Sergi i jo ens icluim dins aquesta gent): La Nu, la Lur, la Mireia, la teva amiga que es fora, la tieta del Jordi, la teva àvia, el teu fill, el teu marit.. i molta mes gent que no conec.

Una feina que t'agrada i que es per la que has estudiat. (es dura, i potser no prou reconeguda, però t'agrada i et fa feliç en molts aspectes, inclos els reptes diaris)

Estas mu buena!!! jajajaja es cert, es molt maca fisica i personalment. cosa a valorar positivament!!! ja que et fa sentir millor amb tu mateixa.

I Uf, segur que ara estas dormint... cosa que jono puc fer... jejeje

I res, ànims i cap a munt!!! i si veus que baixes em crides i vaig a fer un cop de mà si?

Muacks solete!

Esther ha dit...

Amarbe veo que estás positiva. Eso está bien! me gusta más leerte así que cuando te leo tan melancólica. Supongo que a veces sí que somos demasiado "controladoras" pero es que a mi me cuesta horrores no serlo y cuando algo se me escapa lo paso muy mal. En fin, esperemos q todo quede en una mala racha. Gracias por los ánimos!

Emma tu q me ves con buenos ojos en tots els sentits però ja me n'alegra ja que hi hagi gent que té aquest concepte de mi i que, de vegades, m'ho recordi. De les coses bones doncs ja ho dic al post q sóc conscient q sóc molt afortunada però hi ha dies en que pesa més tot lo negatiu i ahir va ser un d'aquests dies. Esperem q quedi en això... un mal dia q el té qualsevol. Moltes gràcies per tots els ànims i per formar part de la gent que m'estima. Muacks!

Mirashka ha dit...

Vaya semaneta hem passat totes plegades! Estic amb la Emma i l'Amarbe, cal ser optimista encara que ens costi, és la manera de tirar endavant, però se que quan et van caient per totes bandes arriba un punt que ho engegaries tot a rodar. Només et puc dir que molts ànims i que, com diu l'Esther de la meva feina, som dones i per tant ens en sortim de totes!

Un petonàs!!!

LiA ha dit...

una ciber abraçada des del món blocaire en el dia del teu aniversari ;)

Ale, a mirar endavant guapa!

Esther ha dit...

LiA gràcies per la felicitació. Per cert, com has trobat el meu blog? Perquè coneixe'ns crec que no ens coneixem, no?