Aquesta és una paraula que conec perfectament des de sempre. Sempre m'he hagut de mirar molt amb el menjar per estar una mica bé perquè es veu que el meu cul és un llaminer i gelat, entrepà o qualsevol dolç que cau se'l queda per a ell solet!
Quan vaig quedar embarassada de l'Andreu havia estat fent una dieta en la que havia perdut 9 quilets (ahí es nada). Amb l'embaràs de l'Andreu en vaig agafar 12 però vaig aconseguir treure-me'ls força bé. Vaja, vaig necessitar més d'un any però la qüestió és que van anar fora.
Després de mantenir el pes durant algun temps la vaig pifiar i just abans d'anar a encarregar en Biel a la botiga ja n'havia recuperat 6 o 7 (molt malament!). Durant l'embaràs d'en Biel també vaig agafar uns 12 o potser una mica més...
Des que ha nascut el petit ja he aconseguit treure 12 però aquells 6 o 7 estan allà a la retaguàrdia (senyor cul) i no hi ha manera. Jo estic de dieta de manera mental però no físicament i es veu que no cola. A principis d'aquest mes vaig decidir fer dieta i vaig perdre dos quilets però quan en Jordi està de vacances això és Can Pixa i ja els he recuperat.
Clar que tot no es pot tenir i no pot ser anar a dinar fora i posar-se fins a dalt i pretendre aprimar. Què guai seria, eh?
La qüestió és que no em veig bé. Estic massa grassoneta i a part és que el cos després de tenir el segon ja no és el mateix. L'estimada gravetat m'ha fet efecte i hi ha coses allà on no hi eren i a l'inrevés.
Avui intento començar de nou la meva lluita contra els quilos de més però demà al migdia ja tinc un dinar amb uns amics i em conec i jalaré. Jo no sé si això passa a la resta de països però els catalans sembla que passem gana! Quedem a l'hora que quedem o s'esmorza, es berena, es dina, es sopa o es fa un vermutet.
10 comentaris:
Només llegir el títol d'avui, ja m'ha donat mal rotllo perquè sabia per on aniria el post... i és que jo també porto tooooota la vida lluitant contra el quilos i se el que és sentir-se malament amb un cos que no t'agrada i com això afecta a l'autoestima.
Ànims en la lluita! Després de vacances m'uniré al club i segur qeu entre les dues guanyem la batalla, o almenys fins nadal :-P
Bueno guapa tothom agafa uns quilets a les vacances, pero et recomano una dieta que a mi em va anar be, encara que no la pots fer molt es diuen la dieta del doctor Atkins.
Petonetsss guapa
Això de no sentir-nos a gust amb el nostre cos crec ens passa a totes! Jo vaig recuperar molt bé el pes d'abans de l'embaràs i inclòs una mica menys (la lactancia fa miracles!) però ara últimament torno a tenir facilitat en guanyar pes. I com que els gelats m'encanten.... doncs anem fent!
Ànims!
MamaM veig que m'entens perfectament! És un rotllo no agradar-te i a més la societat no ens ho posa gens fàcil amb aquestes mini-talles que tan de moda s'han posat. Quina creu!
Erna el problema no són els quilets de les vacances. Són els quilets aquests que no marxen mai snif snif!
Onavis ja ho diu la gent això de q donar pit aprima... Pel proper fill ho tindré en compte :-PPP
A l'estiu sempre es fa més el gamberro, nosaltres portem una ratxa de dinars fora que espanta. Per sort jo no em puc queixar gaire pel pes però des de que vaig tenir al Jordi m'he de vigilar el colesterol que el porto controlat però no em puc passar.
A nosaltres també ens passa que quan comencen les vacances del meu marit deixo de preparar els menus setmanals perquè ell cuina molts dies i no hi ha manera que els hi faci cas i acaba fent el que li dóna la gana, així que tot és un descontrol.
Ànim que ja arriba el setembre per a poder tornar als bons hàbits.
Petons
Ai Esther que crec que et guanyo!! tres mesos abans de quedar-me embarassada em van trobar hipotiroidisme, de manera que en poques paraules això vol dir que respirar m'engreixa (ja duia uns 5 anys engreixant-me molt progressivament i que les dietes no em feien cap efecte). Llavors em vaig quedar embarassada, després la lactàcia i ara sembla que ja em puc posar a dieta. He anat a un endocri m'ha estat fent vàries proves i d'aquí a uns dies tindré els resultats, a veure si hi ha sort!!
Costa molt no estar a gust amb el teu cos, però jo penso qui no li agradi que no miri!!
Euphorbia la veritat és que a l'estiu és missió impossible intentar dur uns hàbits saludables. El que m'està costant que l'Andreu mengi d'una manera una mica decent!
Sol Solet espero que tinguis sort amb els resultats. Jo de vegades també penso això de "a qui no li agradi que no miri" però m'autoenganyo perquè sóc la primera que em critico :-(
Jo no sé ben bé què em passa que sempre que m'embarasso ho faig amb 5 o 6 kilets de més, que després de parir ja no marxen ni volent...
Tens raó! sempre hem de trobar-nos a l'hora de menjar! jeje
Ànims amb la dieta, que costa molt sacrifici!! posa't-hi quan tots esteu a lloc ja, serà una mica més "fàcil"...
Estàs genial :-P
Ester els embarassos començats amb quilets de més són una feinada però quan estàs embarassada és meravellós estar com un trolebus i que la gent et digui que estàs preciosa! És sens dubte un moment per disfrutar :-P
Jordi tu sempre em veus amb bons ulls :-)
Publica un comentari a l'entrada