diumenge, 20 de novembre del 2011

Sóc una mama que fa història

La Mirashka m'ha atorgat el premi "sóc una mama que fa història". Premi que va crear l'Anna i que consisteix en explicar un record "històric", de la nostra història com a fills.

En el meu cas crec que prefereixo explicar algun record com a néta per molts motius que ara no venen al cas i que potser algun dia ja m'animaré a explicar.

El cert és que m'ha costat molt triar un record amb els meus avis perquè en tinc moltíssims i tots són meravellosos però em fa molta gràcia recordar quan anàvem a pescar els tres junts. Recordo que el meu avi pescava carpes i la meva àvia feia patates bullides per posar-les a l'am (sí, a les carpes els hi encanta la patata bullida). Quan arribàvem, el meu avi seia en una cadireta amb la seva canya a esperar que els peixos piquessin i al costat tenia les patates tallades a trocets per anar posant-les a l'am. Recordo que jo m'amagava i li anava "robant" els trocets de patata per menjar-me'ls. El meu avi de sobte i fent-se el sorprès deia: "no sé qui s'està menjant les patates" i la meva àvia i jo ens tronxàvem de riure.

Vaig trigar molt temps en acceptar que unes patates bullides eren exactament iguals a unes patates per les carpes i una mica més de temps a descobrir que la meva àvia ja feia sempre un parell de patates de més per a que jo les pogués "robar" sense deixar al meu avi sense esquer.

Tinc uns avis tan macos... 

4 comentaris:

cira ha dit...

Quin record més xulo! Gràcies per compartir-lo!

Anònim ha dit...

Quina gràcia això de acceptar que les patates bullides eren iguals les de la taula que les de les carpes :) Segur que les que "robabes" al teu avi erem molt millors que les altres, on vas a parar!! I sobretot menjades a la vora del riu!!

Euphorbia ha dit...

Qué bé això de haver pogut gaudir dels avis. Jo no ho he pogut fer gaire perquè per part paterna no els vaig ni conèixer i per la materna eren al poble i nomès els veia als estius, a més de que ja eren molt grans i no estaven en condicions de fer d'avis com cal.
No tenia ni idea que les carpes mengessin patates... curiós.
Molts petons

Esther ha dit...

Anna amb els meus avis tinc molts i molts records i tots són molt macos :-)

Ester i tant que estaven més bones les de les carpes jaja! Així a quadrets, fredetes... Mmmmm... jeje!

Euphorbia la veritat és que he de reconèixer que sóc molt afortunada per haver pogut gaudir tant dels meus avis i, sobretot, per poder-los disfrutar encara a dia d'avui.