dimarts, 13 de desembre del 2011

Dia 5

Bé, ja ha arribat el dia en que tinc data per l'examen de conduir. El proper 5 de gener m'examino!

Després d'acabar la meva pràctica número 37 (la d'avui) el profe m'ha dit que ja he de pujar a examen i he de confessar que m'ha entrat un canguelis indescriptible. No sé, fa un parell de setmanes ja em va comentar que volia que pugés o bé a finals d'aquest mes o a principis de gener però com que no hi havia data la cosa era com més llunyana. Sí, ja sé que queda molt pel dia 5 de gener però jo no puc evitar veure-m'ho aquí ja!

De fet la data és aquesta i no abans perquè el proper examen és el dia 22 de desembre i aquest és un dia massa complicat per faltar a l'escola. He de repartir informes, acompanyar els nens a cantar nadales, cantar una jo (com m'he de veure), acomiadar-me d'ells, recordar-los que han d'estudiar i, com no, he de dinar amb els meus compis que això no m'ho puc perdre! Vaja, que el 22 impossible així que ja passem al fantàstic dia en que els reis deixaran regalets i jo o bé tindré de regalet el meu flamant carnet o m'hauré de consolar amb els regals que em portin perquè no ha sortit massa bé la cosa.

Si he de ser sincera crec que no aprovaré. No és que vagi a fer-ho malament ni molt menys, jo penso fer tot el que pugui i més però a mi és que l'examen de conduir em provoca una angoixa força gran. No sé, no hi he anat mai, eh? Però penso que tenir el profe al costat sense dir res quan ara no parem de xerrar i dues persones al meu darrera, una d'elles mirant tot el que faig i dient coses com: "cuando pueda gire a la derecha", "cuando pueda estacione"... deu ser una situació força violenta.

Avui el profe m'ha dit que ho faig molt bé però pel meu gust encara em fa masses correccions. Sempre penso que si fes les pràctiques a una hora més decent estaria molt més concentrada i seria capaç de fer-ho millor però això no és possible així que toca pujar amb el que hi ha i toca fer cas al pobre home al que porto fent patir ja uns tres mesos.

He de dir que tinc nervis però alhora estic contenta i satisfeta amb mi mateixa per haver arribat on sóc ara. Aprovi o suspengui el fet d'anar a un examen de conduir tenint en compte el pànic que li tenia a seure'm davant d'un volant per a mi ja és un gran què i ara si aprovo ja serà la creme de la creme.

Per cert, el meu profe em va confesar que el primer dia que em va veure conduir pensava que no baixaria de les 200 pràctiques. Serà que he millorat, oi?

7 comentaris:

onavis ha dit...

I tant que te'n sortiràs!
ja veuràs com si!

cas ha dit...

passar de 200 a 37 està genial! està clar que el teu profe et veu molt bé! Jo me'l vaig treure fa uns 15 anys però no he conduit i ara hauria de fer classes si volgues tornar. El primer exàmen el vaig suspendre pq després d'haver circulat i aparcat bé vaig dir que ja havia acabat i no havia posat el freno de mà, quina ràbia em va fer, pq ja era meu! recorda-te'n de posar-lo. Aprovar serà un molt bon regal de reis!

Sol Solet ha dit...

Oooolllleeeeee! segur que t'en sortiràs! tu tranquila, respira fondo i a l'atac!!!
MOLTÍSSIMA SORT!!!

MamaModerna ha dit...

Quin riure amb la confessió del teu profe..
Si poguessis fer alguna pràctica els dies abans de l'examen t'aniria bé, per no rovellar-te aquest nadal i anar amb més confiança a l'examen.
Per cert, on ha anat la teva confiança en tu mateixa?
El dia de l'examen ja et pots menjar un bon tros de pastís de xocolata perquè et pugi el sucre i et doni subidon!
Ei, acabo de veure la teva confiança per aquí passejant per Londres, ja li he dit que faci el favor de tornar ràpid que no són bon dies per fer vacances, homeeeeee, on s'és vist!

Anònim ha dit...

Veig que el teu profe tenia plena confiança en tu quan vas començar, eh? Jeje La cosa ha canviat i molt, per això!!
Segur que el dia 5 tens el teu regal de reis a la butxaca!!

Euphorbia ha dit...

Molt bé noia, jo amb 37 pràctiques encara estava d'allò més verda.
Sobre tot has de lluitar contra els nervis. És cert que aquell silenci del cotxe el dia de l'examen és molt intimidatori, però tu passant de tot.
Nota: hi ha alguns examinadors que no callen ni sota l'aigua. A mi, precisament el que hem va aprovar m'estava atabalant i patia per equivocar-me perque em distreia amb la seva xerrameca, encara que crec que la majoria son en plan secall.

Esther ha dit...

Onavis gràcies! :-)

Cas la gent em diu que recordi tantes coses... I jo crec que aquell dia tindré cap per tot menys per recordar jaja! Quin canguelis!
PD: jo també m'hauria d'haver posat abans.

Sol Solet ja us explicaré :-P

MamaM jo fa temps que vaig canviar la confiança en mi mateixa per la dura realitat jajaja! :-)

Ester és que els primers dies no sabia ni girar el volant. Era una cosa horrorosa... Pobre home, devia fer un petó al terra quan em deixava a casa.

Euphorbia doncs jo prefereixo un q no calli. El silenci em mata!

Gràcies a totes pels ànims. Ja us explicaré!