Ahir per fi vaig començar la reducció i finalment he aconseguit un canvi d'horari que m'anirà genial. Aquest canvi suposa que aniré a treballar només tres dies a la setmana així que estic molt contenta.
Ahir mateix també vaig parlar amb l'Andreu i li vaig explicar que ara la mama treballaria menys i que tindria molta estona per jugar amb ell, que el podria dur a escola, anar a buscar-lo...
L'Andreu em va mirar amb cara d'alegria i em va dir:
- I quants dies vindràs? Un o dos?
I quan li vaig dir que ni un ni dos, sinó quatre va posar una cara de satisfacció que no puc descriure i amb aquella cara de bitxo que posa ell quan ha de dir alguna cosa important va deixar anar un:
- Ala mama, quants!
I té raó. Són molts i bé que els aprofitarem!
4 comentaris:
Sembla mentida com ens agraeixen les coses amb els seus gestos. És simplement genial :)
A disfrutar molt de la teva reducció!
Que bé!!
Els nens són super agraits en moltes coses!
ostres, amb aquesta cara t'ha convençut que la reducció ha estat la millor opció de llarg!!! a disfrutar-la!
Sí, la veritat és que veure'l així de content ja val tota la reducció.
Publica un comentari a l'entrada