dilluns, 19 de març del 2012

Bolquers nocturns (Parte II)

L'estiu passat vaig escriure un post sobre la preocupació que em suposava que l'Andreu encara dugués bolquers nocturns. Bé, ha passat mig any més o menys i la cosa es manté igual. L'Andreu continuarà amb bolquers a la nit...

I dic "continuarà" i no "continua" perquè els bolquers tornaran aquesta nit després d'una "missió fracàs".

Feia unes setmanes que l'Andreu no es feia pipi a les nits. Els papes estàvem contents, ell més! Posàvem gomets, ens alegràvem, ens abraçàvem. Tota una festa! Després de passar uns quants dies així l'Andreu va decidir que era un nen gran i que ja no duria bolquers així que els vam treure i què ha passat? Doncs que el primer dia no es va fer pipi però tots els que han anat darrera sí i no és que s'hagi fet un pipi només no, és que deixa el llit xop xop.

Això provoca que hagi de dormir moll i que jo vaig a dues rentadores per dia. No dono l'abast!

En vista de l'èxit en Jordi i jo ahir vam parlar i vam decidir que avui tornarà a dur bolquers a la nit. Sóc molt conscient que això és un pas enrere i que una vegada donat el pas de treure'ls no els hauríem de tornar a posar però no podem mantenir una situació que ens angoixa a tots i que provoca que nosaltres ens enfadem (és molt difícil evitar-ho) i que a ell el frustri i el faci sentir malament.

Res, tornem al bolquer nocturn i ja el traurem.

9 comentaris:

cira ha dit...

Done-vos una mica més de temps, si ho ha aconseguit una temporada no li deu faltar tant, potser encara necessita la confiança del bolquer.

onavis ha dit...

La meva també porta bolquer a la nit, i encara el treu moll.
Vam treure el de la migdiada i aquest va bé. Però no tinc pressa pel de la nit.

Jo penso que això ho has d'anar veient tu. Segur que li falta poquet, però entenc que no t'agradi que dormi moll ni tot el que això comporta.
No t'ho prenguis com un pas enrere, segur que esteu més aprop que mai del final! Ànims!

Mirashka ha dit...

Estic d'acord amb l'Anna i l'Onavis, cada nen te el seu ritme i ni t'has de sentir malament ni frustrada ni res: feu el que vagi millor tant per ell com per vosaltres.

Un petó!

Esther ha dit...

Gràcies noies.

La veritat és que ho veig una mica un pas enrere perquè imaginava que tot aniria rodat però bueno, no passa res i m'imagino que no farà els 18 amb bolquers, oi? :-P

cira ha dit...

A banda, hi ha molts més nens dels que imagines que no poden controlar aquest temes a la nit fins ben grandets. Per sort ara ja se sap que cada nen té el seu ritme de maduresa i no cal patir. El meu cosí petit crec que amb 7 anys encara mullava el llit, però com dius, tot és questió de temps, ara en té 12 i ni se'n recorda. Amb 18 ja estarà solucionat! jeje

Anònim ha dit...

Entenc que a tots us angoixi el tema, però també estic molt d'acord amb les noies quan diuen que cada nen té el seu ritme. Si ja s'ha llevat algun dia sec vol dir que ja ha fet un passet.
Un pas enrere? ser mare m'ha ensenyat que tots ens equivoquem (sí, les mares també ens equivoquem amb els nostres fills) però que podem rectificar, i ja saps la dita "rectificar és de savis"

Ànims bonica!!

MamaModerna ha dit...

Fa una mica de ràbia quan ja creus que has fet un pas endavant i has de tornar enrere, però suposo que forma part de la paciència de ser pares i d'acceptar el fill que ens ha tocat i els seus ritmes d'aprenentatge i maduració.
Tot arribarà i fins llavors millor dormir secs i calentons i estalviar en rentadores :-P

cas ha dit...

vaja, fer un pas endavant i recular, sempre fa una mica de ràbia, però és veritat que amb els petits (i nosaltres tb) avancem així, mica en mica. Jo tinc amics i familiars, adults, que van trigar força a aguantar el pipi de nit, i de vegades penso com ho enfocaria jo si al meu petit tb li costa. No deu ser fàcil, pq totes volem ser comprensives i pacients, però de vegades la feina que dóna tot plegat, i el cansament, fa que sigui fàcil perdre la paciència. Ànims! I pel que fa la casa...,jo t'animo a viure en una casa! és realment especial.

Esther ha dit...

Bé noies, l'Andreu ha tornat als seus bolquers nocturns i tots estem menys crispats així que estem contents. Tot arribarà, oi? :-)

Gràcies a totes pels vostres ànims que ajuden molt!

Cas no m'animis massa amb lo de la casa que ara semblava que m'havia relaxat jaja!