dijous, 19 d’abril del 2012

L'entrada "nyonya" del mes.


Avui escriuré un post força "nyonyo" però és que diumenge passat vaig viure un dels moments més macos que recordo últimament.

L'Andreu va marxar amb els avis a passar el cap de setmana al càmping i en Biel es va quedar aquí amb nosaltres. Jo penso que aquestes separacions de tant en tant els hi van bé als dos. A l'Andreu perquè es sent protagonista i no té el petit marrec tota l'estona darrera traient-li les joguines i al Biel perquè ell mai ha tingut l'exclusiva pobret i també la necessita. Bé, ja me'n vaig del tema...

La qüestió és que l'Andreu va tornar diumenge al vespre i què és el primer que va fer? Preguntar pel seu germà? "I en Biel mama?". En Biel que jugava a una altra habitació en quant va sentir el seu germà va sortir disparat tot cridant: "tete, tete".

Es van retrobar i es van fer una abraçada d'aquelles que surten de l'ànima. Els dos reien, s'abraçaven i van acabar pel terra rodolant un a sobre de l'altre.

La mama veia l'escena i intentava contenir les llàgrimes i és que aquests moments no els vivim cada dia ja que les seves baralles moltes vegades no ens deixen veure més enllà. I veure els dos petits allà feliços per retrobar-se i contents per estar junts de nou em fa ser feliç i pensar que això funciona, que ho estem fent bé!

6 comentaris:

MamaModerna ha dit...

Oooooh que boniiiiic!
A mi m'agraden les entrades nyonyes :-P

Mirashka ha dit...

ooooooooooohhhhhhhh aquests moments!!!!!! :)))))

onavis ha dit...

Quin moment més maco!!!

cas ha dit...

sí, què bonic!! a mi també m'agraden les entrades nyonyes!! són de les que et deixen amb un somriure que s'allarga molta estona :-))

Esther ha dit...

;-)))

Mireia ha dit...

Ostres! quin moment més bonic!!!! M'encanta!