diumenge, 6 de maig del 2012

Gràcies Pep!


Ahir vaig tenir la gran sort de poder viure en el Camp Nou l'acomiadament d'en Guardiola i la veritat és que encara em dura l'emoció.

Pel matí en Jordi va rebre la trucada sorpresa. Li havien tocat dues entrades per anar a veure el Barça-Espanyol el dia de l'acomiadament d'en Pep així que tot i tenir el dia força complicat (obligacions familiars) vam decidir que aniríem.

Cap al vespre vaig preparar els entrepans i apa, cap al Camp.

Va ser la primera vegada que veia un partit i he de dir que m''ho vaig passar molt bé. Jo sóc de les "folloneres"... M'agrada animar, cantar, saltar i patir amb el meu equip. I no és que el futbol em tregui la son, eh? Però carai, si ens posem ens posem.

També era el primer partit per l'Andreu que s'ho va passar d'allò més bé celebrant els gols i animant el "cotarro" cantant l'himne a la seva manera i provocant somriures a tots els que seien al seu voltant (bé, l'home que va acabar fins el monyo de la banderola del petit potser no reia). 


I el moment que va culminar la nit va ser quan l'afició ens vam posar en peus per acomiadar el més gran per nosaltres, en Pep. Em vaig emocionar en veure tanta gent allà de peu donant les gràcies a una persona que ha proporcionat moltes alegries als culés. Em vaig emocionar perquè veure una multitud cridant un sol nom emociona... Em vaig emocionar perquè va ser una gran nit!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Qué bé us ho veu passar! :) normal que t'emocionessis, mirant-ho per la tele ja emociona, veure-ho en el lloc, en el moment... Uffff "gallina de piel"
Visca el Barça!!!!

Esther ha dit...

Visca! Jejeje!