dijous, 10 de gener del 2013

Melamil


Ahir li tocava la darrera dosi de Prevenar al petit de la casa així que vam anar al pediatra i xerrant xerrant va sortir el tema estrella de la casa que no pot ser un altre que el dormir de la criatura.

He de dir que per sort en Biel va ser el segon perquè si arriba a ser el primer jo no sé si repetim. Sí, sona lleig però carai, el nen té 27 mesos i són tots els mesos que portem sense poder dormir una nit seguida. Bé, menteixo, que va haver una setmana no fa molt que va passar el miracle però res, de seguida va acabar la bona "racha".

En Biel ha estat dolent per dormir des del moment que va néixer i jo tinc molt clar que en el "contracte" de pares ja ve això de que un bebè et pot trasbalsar la son però el que mai esperes és que això vagi més enllà dels dos anys. Menys quan estàs acostumada a que el primer sigui un autèntic angelet en aquest sentit.

La qüestió és que pateixo per dues bandes perquè nosaltres no descansem però també em preocupa que ell no ho faci, tot i que després quan s'aixeca està tan panxo mentre nosaltres ens arrosseguem qual llimac.

Així que aquest tema és un tema que arrosseguem i arrosseguem. Hem provat de donar-li infusions d'aquestes de la Blevit i res i també vam provar la passiflora (en una època de malsons de l'Andreu va ser "mano de santo") però tampoc, al petit aquestes coses li fan pessigolles.

Ahir la pediatra em va parlar del Melamil que són unes gotes que porten melatonina. Segons ella la melatonina és una substància que el cos segrega per ajudar a conciliar la son. El Melamil és natural i totalment inofensiu, el prenen les persones que pateixen de jet lag, insomni... I fins i tot les embarassades. Així que davant la meva desesperació me'l va recomanar.

Bé, jo vaig anar i vaig comprar el Melamil. Ja d'entrada vaig llegir al prospecte que només es poden donar quatre gotes al dia mentre que la pediatra em va dir que en Biel necessitava quinze. Hi ha certa diferència, oi? Així que vaig decidir que li donava tres i a veure com anava la cosa.

El cert és que sembla que avui ha dormit molt millor però tot i així avui el Melamil es queda dins el potet i passo de donar-li.

I és que dec ser masoquista però vaig fer allò que no s'ha de fer mai. Sí, vaig mirar per internet! Carai, n'hi ha de tots els colors però resulta que això fa un parell d'anys no es podia ni vendre. Uf! Quan ho vaig llegir se'm van posar els pèls de punta i em vaig sentir la pitjor mare del món mundial.

No sé si estic fent bé o m'estic comportant com una neuròtica però tinc clar que no vull donar res als meus fills que em pugui provocar el mínim dubte de si faig bé o no. Prefereixo dormir poc i tranquil·la que no pas molt però patint. 

8 comentaris:

MamaModerna ha dit...

L'important es que has rectificat a temps. Jo també se molt be la desesperació que una pot agafar quan fa tants que no dorm.

onavis ha dit...

Ostres, quin ensurt!
No coneixia aquest producte. però pel que dius tampoc em fa bona espina.

Jo estic al revés que tu. La gran és molt mal dormidora i el petit (de moment) un angelet. Hi ha èpoques de tot i segur que aviat en vindrà una de bona. Però entenc que la desesperació en els moments difícils és total! Ànims!

cira ha dit...

Si existissin remeis pel mal que dius...;)

Esther ha dit...

MamaM el no dormir bé fa molt mal, oi? Quina paciència...

Onavis doncs has tingut sort amb aquest petit i que duri! :-)

anna potser un cop al cap? je je je! Clar que pitjor cop que Melamil, no? :-)

Montse ha dit...

Hola Esther,a mi m'ha passat com a tu. Amb el 2n em va tocar un angelet, amb el tema del dormir. Pràcticament des que va néixer dormia tota la nit. Em canvi, amb el Leo, no hi ha manera. Té set mesos i encara m'aixeco tres o quatre cops a la nit. Això si no es desvetlla i ens passem dues hores passejant. Jo també havia sentit a parlar de la melatonina al bolg de "Reflexiones de un pediatra curtido" del doctor Santi. I et confesso que a punt he estat de comentar-li a la meva pediatra, però potser encara és petit. El fet de donar-li t'ha fet sentir mala mare pel fet de que fa uns anys això estava prohibit, i li has deixat de donar. Però pensa que t'ho ha donat la pediatra. Si de cas demana una altre opinió. Crec que el fet de que el no descansi pot ser pitjor. Vull dir, que si mires per internet també pots trobar que el fet de no denscansar bé pot provocar danys neurològics. Jo ho vaig mirar perquè el meu primer fill tampoc dormia gaire i això em feia patir, i ara no sé si tots els problemes que tenim vénen d'aquí.

Esther ha dit...

Montse potser sí que seria una bona solució però no estic tranquil·la donant-li i prefereixo que les coses segueixin el seu camí i a veure on arribem. De moment portem uns dies que només es desperta una vegada i això ja és tot un què!

Unknown ha dit...

La meva nena tp dorm a les nits (te 8 mesos), be si que dorm però pot despertar-se mil vegades. Com tu dius tot te el seu ritme..

Esther ha dit...

Hola Barbara. Sí, suposo que tot té el seu ritme però carai, de vegades t'agradaria que aquest ritme s'accelerés, oi? :-)